diumenge, 11 de desembre del 2011

VENDO UNA BICI

 

Vendo una bici SPECIALIZED FSR ENDURO 4-bar Suspension. 300 euro. La bici esta a BCN

MAKOKI FOR EVER

МАКОКІ com sempre esta a la alçada.... №29 1992

dimecres, 30 de novembre del 2011

QUINA COSA

Editorial ucraïnesa Kalvaria ha traduït dos llibres de Sergi Pàmies, "L'Instint" i "La gran novel·la sobre Barcelona". Sembla una bona noticia però vull preguntar al senyor Matskevytx: de quina llengua ho han traduït? O pot ser que la traductora Ilaria Xevtxenko sap català? Peró en el seu currículum llegim que te nivell de català  bàsic. Alguna cosa tipus "gracies i adéu"?
Com sempre - una merda i fotuda vergonya......

dimarts, 29 de novembre del 2011

Bonistica

Si em preguntara algú si col·lecciono quelcom, puc respondre que si, que col·lecciono diners i es pura veritat. em interessa la bonistica.

El Concell Central de La República Popular de Ucraïna. 50 karbovaniets. 1918. Serie AO 209. Imprès a Odessa.


dimarts, 18 d’octubre del 2011

de lo ultim

Heus aqui uns quants poemes nous.

Осьо декілька нових віршів.




барабанні перетинки
заcкорузли
порепалися синім струмом
тхне волоссям запеклих кексів
роботящих мармиз
ослінчик фактично скреготнув
за оазою хронічного печива
шурхотить гожими сажотрусами.

els timpans
s’han endurit
s’han esquerdat de corrent blau
put de cabells d’empedreïdes magdalenes
de carasses treballadores
el banquet de fet ha fet un pet
darrere de l’oasi de les galetes cròniques
fa fressa amb bons escura-xemeneies.

*****

в зубах кролятка
здивовано вовтузився
                    клумак реклами
сік сонцесяйний –
                    крап та й крап –
немов терпугів
терпкий терпець


a les dents d’un conillet
s’agitava sorpresa
                    una pila de publicitat
el suc plenisol –
                    gota rere gota –
com si fos de raspes
aspre paciència

dijous, 28 de juliol del 2011

ГОЛОВА


Коли стинають голову вона часто йде обертом
Наступає щось подібне до головокружіння
Ніби загубив голову
Добре коли своя голова на в’язах
а як дві краще
Можна дозволити собі втратити одну голову
Але щоб не подумали що з головою не дружиш
Береш оту голову в руки
Бо ж не пропаща голова
Бо ж не половою набита
Хоча там тарганів вистачає
які все лізуть і лізуть в голову
що аж голова гуде або пухне
може тому що клепки немає
І серед них є свій головний головнокомандувач - тарганячий цар
І не скажеш вже що без царя в голові
Тому дехто рекомендує в таких випадках
Як профілактичний засіб
посипати голову попелом
Але часом у такий ситуації
якісь безголові тешуть кілок на голові
або поголовно б’ються головою об стіну
така собі головоломка або головотяпство
і від того їм в голову вдаряє як не кров то сеча
і виходить імпровізована головомийка і потрібно сушити голову
а що вже казати про решту: мисливців за головами
говорючі голови песиголовців головоногих з головогрудними та головохордовими тощо

dimecres, 15 de juny del 2011

dijous, 2 de juny del 2011

De pastanagues i puces...


De pastanagues i puces...

Davant dels últims esdeveniments al voltant dels indignats i les acampades, el problema principal consisteix en el plantejament erroni dels nostres objectius. Què pretenem guanyar el catalans amb aquestes protestes i acampades dintre del sistema polític d’Espanya?

Quan veig aquesta gent jove i entusiasta a les places i acampades demanant no se sap què, llançant crits i malediccions a l’engolidor buit d’Espanya que en cap moment voldrà sentir-les, penso que no és aquest el camí que han d’emprar els catalans. Aquest camí és anar en cercles, el camí del ruc que va darrere de la pastanaga inaccessible a les mans de polítics espanyols. Continuar aquest camí és anar enlloc. Continuant així avui de nou apostem per l’espanyolisme que s’aprofita dels nostres esforços i entusiasme.

No hem de deixar-nos enganyar. Amb aquestes acampades intenten “treure vapor” als catalans; amb aquests “indignats” i “democracia real ya” diluïdes dintre de la sopa de les espanyes, han substituït “el català emprenyat”.

Quan sento a les places d’Espanya les proclamacions de solidaritat amb els pobles de Palestina o de Sàhara Occidental o crits de “Tibet lliure!”, etc., jo crido “Catalunya lliure!” i que ningú no em vingui a dir res en contra, perquè el poble català també té TOT el dret de ser lliure.

Al meu modest parer la primera cosa en què hem de pensar és en la independència de Catalunya i, com a casa pròpia, una vegada lliures, fer-hi un gran dissabte. Aquí, a la nostra llar, ja sabrem com endreçar les coses. Aquí tindrem tots els nostres problemes més visibles i a l’abast de la mà per poder resoldre’ls, per agafar la granera i treure tota la porqueria i brutícia de tots els racons.

És més fàcil ordenar la casa petita on ets l’amo que no pas una gran casassa que comparteixes amb molts d’altres, on ni en el teu propi cubiculum no pots sentir-te com a casa. La gran casassa aquesta està plena de paràsits: escarabats polítics i puces reials. Aquesta casassa trontolla i té goteres a dojo, però l’amo d’aquesta casassa no està disposat a arreglar les coses i els problemes existents, sinó que cobra de nosaltres un elevat lloguer, tant en desgast emocional i cultural com econòmic, que cada vegada se’ns fa més impossible. 

El primer manifest i principal plantejament de la plaça de Catalunya ha de ser INDEPENDÈNCIA PER A CATALUNYA JA!!!! Autèntica i vertadera i sense aquests tripijocs de “real-reial”.

I a la Catalunya lliure ja veurem què hem de plantejar i com, ja tindrem prou feina per organitzar el nostre país de la manera més justa.


Andríi Antonovskyi

dimarts, 17 de maig del 2011

La divina satanica Diamanda

ordinaria

дві речі:

їздив до Картахени та був на концерті Дайманди Ґалас.
Картахену за один день побачити можна, а от зрозуміти...навряд чи.

Дайманда Ґалас, яку я дуже шаную - розчарувала. Хіба ми тут не чули фламенко? Чекали на галас від Ґалас, а не переспіви Камарона! 

P.s.: поруч, на концерті, сиділо якесь двійко ґотів і перекладали з торби в торбу якісь готичні труси, ланцюги, клепані ремені, тощо. гадаю - контрабанда.

dos coses:

he anat a Cartagena i al concert de Diamanda Galas.
Sí, es posible veure Cartagena en un dia, pero entendre la... no ho se pas.

Diamanda Galas, la qual respecto molt, m'ha decepcionat. Que, no sabem aqui que es flamenco? Esperavem cridoria de Galas i no les interpretacions de Camaron!

P.s.: al concert, al costat meu tenia dos ghots que transferien de una bossa a altra calçotets ghotics, cadenes, sinturons reblats, etc. crec que feien contraban.

dimecres, 13 d’abril del 2011

СТАРТ? START?

Ara i aqui fare alguna xorradeta!
тепер і тут будемо щось шкарябати!!!