????

Parlo amb una noia i un noi simpàtics de Sant Petersburg
El noi reaccionant a la actuació d'uns musics, que han proposat al public repetir unes paraules com part de experiment fonètic:
- Com ha pogut de obligar tota aquesta gent repetir les paraules?
La noia:
- No ho se!

Llavors això em va empènyer cap un pensament: que han de tenir al cap aquests russos, quan reaccionen de aquesta manera a un diàleg entre l'artista i el public. està claríssim que ningú, ningú no ha obligat a ningú per a res....

doncs, després de les festes de Lviv amb el vi gavatx amb caviar i altres salts socioliteraris  havia de rodar cap a les veritables profunditats sud-ucraïnesos, ni pregunteu per quina raó. per la salud pròpia vaig anomenar aquest viatge com la "expedició etnogràfica". vam sortir des de Proskuriv a les 9 de la nit vam volar per les rutes-pistes cap al poblet petit que es troba a la frontera entre provincies de mykolaiv i dnipropetrovsk. amb els ulls vermells i la fesomia adormida vam observar el sol ixent en algun indret de comarca de novy buh i dintre de un curt lapse de temps els nostres peus van tocar la terra ferma de vila de kazanka. però kazanka ens va semblar el centre de civilització comparant amb el meta de la "expedició", pobles mykhailivka i novovolodymirivka.
a mykhailivka ens dona benvingudes el innocentment matat camarada kirov.

passem davant la botiga "bona" segons l'opinió de aborígens


després davant botiga "no gaire bona", segons la opinió dels mateixos pobletans

el monument als soldats caiguts per la pàtria que s'amaga darrere del monument als soldats caiguts per la pàtria junt amb la  platejada "pietat" de realisme socialista

també vam passar per la casa de la vila, la foto de la qual es absent però hi vam veure els representants de la fauna local

i també de la flora

un element decoratiu al l'entrada de casa de la vila -  la decoració de la soca esta feta amb els colors del partit en poder

el correu de l'època quan l'emperadriu Caterinota passava per allà

зазирнули до сільради з бажанням відвідати бібліотеку, секретарку та краєзнавчий куточок. якраз відбувалася сесія сільської ради, обговорювалось питання про сміття (день нароооодження наташі, день нарооооодження наташі, день народження наташі...) потім депутати та депутатки мовча слухали гімн україни. якщо депутати не знають слів державного славня їм пропонується його локальний варіянт "мала батьківщина"

вразили слова цієї так би мовити пісні, такі зворушливі і аж до сорому прості.
бібліотека була зачинена як і краєзнавчий куточок, однак секретарка була на місці і надзвичайно сувора... сказала, що вона на роботі і вапше.

краєзнавчий куточок детектед

 краєвидів на превеликий жаль не назнімав але маю приклад тамтешньої архітектури середини ХХ сторіччя

 а також вулицю села нововолодимірівка з фольклорними гусями

десь так все і було, а далі знов були биті шляхи і сотні здоланих кілометрів додому.

Al ultim dia del Forum dels Editors vaig decidir de no fer res і fer ruc junt amb la jenny_right  al local  ПРАВДА Б que es troba al carrer Armeni (es gairebé propaganda comercial mig amagada )))) . Doncs allà tot el sant dia roden els nens de veïns (que per els botiguers ja es normal) i de sobte va caure no se sap de quina lluna de València una princesa al vestidet color rosa. Tot i que ella feia de princesa en realitat era un mico al vestit o la PepiMitjoLlarg. Va muntar un caos i fins i tot ha pogut fer que li invitéssim a un te amb pastes però demanava bombons, xocolata, panellets i dimoni sap que mes. Al final ja estavem mes que tips de aquella bestiola humana aleshores havíem de engegar la que vagi cap a la seva mare que venia a la fira-no-se-sap-on. ja.

після виборів має щось статися, бо десь на той час припадає якийсь кінець календаря майя, чи як кажуть знайомі шанувальники ведичних традицій закінчується ера калі юга.
я оце думаю хай би вже щось було чи то майя чи то юга, аби не те що тепер.
накупив в секонд-генді кедів, на балці бон, а в голові пусто.
дзвенить і гуде.

després de les eleccions parlamentaris haurà de passar quelcom, per aquella temporada cau algun fi del calendari dels maia o  com diuen uns coneguts seguidors de la tradició vèdica que s'acaba la època kali iuga.
doncs penso que passi ja quelcom o maia o iuga i no continua lo mateix d'ara.
vaig comprar als second-hands un munt de vambes, als encants - bones, però el cap està buit.
trontolla i fa soroll.

  

MONEY MONEY MONEY

avui us proposo un bitllet del període de ocupació alemanya a Ucraïna durant Segona Guerra Mundial.

1 карбованець/ein karbowanez, Центральний Емісійний банк Україна/Zentralnotenbank Ukraine, 10.03.1942, Рівне/Rowno
 

Marta Colburn

Heus aquí tenim un vídeo de una artista i poeta Marta Colburn.

EL FORAT BLANC

No hi ha cap dubte que el Malevitx ens va regalar una obra excepcional  - "Quadrat negre". Aquest quadrat s'ha convertit en el forat negre de l'art,  el embut negre, on es va volar i va desaparèixer per sempre tot per vessar-se no se sap on i com ... El forat negre no deixa esperances - tot es perd en el seu futur negre desconegut. Els Científics diuen que: " Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte a través de l'efecte túnel quàntic (radiació de iray). El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres. Però un forat blanc és un objecte celeste amb una densitat tal que deforma l'espai, però que a diferència del forat negre, deixa escapar matèria i energia en lloc d'absorbir-la". Crec que el Malevitx d'alguna manera anticipa aquests esdeveniments i subconscientment creava els seus variants artístics. Així després del seu "Quadrat Negre" sembla lògic un "Blanc sobre blanc" - forat blanc de l'art, on realment ja no pot entrar res mes, l'art arriba al seu apogeu, s'acaba  per començar...

Ahir amb la Lina hem realitzat un daytrip llampec cap al Montseny. Des de ermita Santa Fe de Montseny hem grimpat cap al cim - Turó de l'Home (1706 м). Però fa pena que aquest turó esta tan fotut per el ser humà. Antenes, collonades meteorològiques i la punyetera carretera per els pixapins que no saben moure el cul ni peus


Fageda, a la fullaraca es pot nedar.

un cim i la tartera

de nou un bosc màgic de faigs, però de sobte arribaren els núvols, però nosaltres ja estem per sobre

Gaudim de la impressionant panorama del Pirineu nevat. Al costat restes de algun objecte no identificat.

pou de glaç abandonat


de nou al nuvol, Lina fa carícies а un avet.

després de aquest foto entre matolls va saltar un porc fer espantat i jo vaig oblidar de fotografiar. ))))

Aquest aspecte tenien el diners ucraïnesos a la època de Lluita per alliberament al principis del segle ХХ .

República Popular d'Ucraïna, 2 hryvna,  any 1918.  col·lecció pròpia. 

Macierzynski

Heus aquí un traducció que em fet amb la Lina de un poeta polonès Piotr Macierzynski


tinc por de créixer
perquè els adults han de llegir hores i hores
і parlar de política
els boteruts esdevenen policies
ningú no em pren seriosament
malgrat que sóc l’únic de tota la família
que va sovint a confessar-se
penso que ja mereixo un àngel més considerable
però els diumenges poso pocs pistrincs a la bacina
col·lecciono lladrucs de gossos
volia tenir un hàmster
però la mare em va dir que només puc tenir tot allò
que no defeca a la nit
les veus de gossos vetllen perquè no se’m somiï el diable
la iaia diu que el diable apareix als somnis sempre
com una dona despullada
el pare afirma que així apareix als somnis l’àngel
que li ha dit on la mare ha amagat els diners
per la missa per a l’ànima de l’avi
і l’avi el mes que ve encara estarà al purgatori
mentre el pare ronda borratxo
he de tenir una navalleta perquè els xavals diuen
que només els que la tenen poden petonejar-se amb les noies
quan he anat a la primera comunió
jo no volia rebre un rellotge de polsera
somiava el que ja sabeu
Jacek diu que abans del petoneig
estaria be provar-ho
amb la tieta
just quan em vaig al llit
ve un mosquit
ja deu tenir tanta sang meva
que probablement la bescanvia als punts de transfusió
per a tabletes de xocolata
la nostra mestra diu que sempre aconsegueixo
de destacar per la meva ignorància
ahir em vaig empassar massa aire fred
i ara no he d’anar a l’escola
llegeixo sobre la previsió de la fi del món
і no sé si podré acabar la quarta classe
els mosquits són com el meu pare
constantment em turmenten
fa temps els esclafia amb la sabatilla
però a la paret hi quedaven taques
ara els aixafo
amb el suèter
potser sóc estrany
la iaia diu que nomes cal mirar-me per entendre
que la meva mare no havia de tenir fills
i el pare ni un gos


Piotr Macierzyński, sense títol, p. 9 de “Zbiór zadań z chemii i metafizyki” (Recull d’exercicis de química i metafísica)