doncs, després de les festes de Lviv amb el vi gavatx amb caviar i altres salts socioliteraris  havia de rodar cap a les veritables profunditats sud-ucraïnesos, ni pregunteu per quina raó. per la salud pròpia vaig anomenar aquest viatge com la "expedició etnogràfica". vam sortir des de Proskuriv a les 9 de la nit vam volar per les rutes-pistes cap al poblet petit que es troba a la frontera entre provincies de mykolaiv i dnipropetrovsk. amb els ulls vermells i la fesomia adormida vam observar el sol ixent en algun indret de comarca de novy buh i dintre de un curt lapse de temps els nostres peus van tocar la terra ferma de vila de kazanka. però kazanka ens va semblar el centre de civilització comparant amb el meta de la "expedició", pobles mykhailivka i novovolodymirivka.
a mykhailivka ens dona benvingudes el innocentment matat camarada kirov.

passem davant la botiga "bona" segons l'opinió de aborígens


després davant botiga "no gaire bona", segons la opinió dels mateixos pobletans

el monument als soldats caiguts per la pàtria que s'amaga darrere del monument als soldats caiguts per la pàtria junt amb la  platejada "pietat" de realisme socialista

també vam passar per la casa de la vila, la foto de la qual es absent però hi vam veure els representants de la fauna local

i també de la flora

un element decoratiu al l'entrada de casa de la vila -  la decoració de la soca esta feta amb els colors del partit en poder

el correu de l'època quan l'emperadriu Caterinota passava per allà

зазирнули до сільради з бажанням відвідати бібліотеку, секретарку та краєзнавчий куточок. якраз відбувалася сесія сільської ради, обговорювалось питання про сміття (день нароооодження наташі, день нарооооодження наташі, день народження наташі...) потім депутати та депутатки мовча слухали гімн україни. якщо депутати не знають слів державного славня їм пропонується його локальний варіянт "мала батьківщина"

вразили слова цієї так би мовити пісні, такі зворушливі і аж до сорому прості.
бібліотека була зачинена як і краєзнавчий куточок, однак секретарка була на місці і надзвичайно сувора... сказала, що вона на роботі і вапше.

краєзнавчий куточок детектед

 краєвидів на превеликий жаль не назнімав але маю приклад тамтешньої архітектури середини ХХ сторіччя

 а також вулицю села нововолодимірівка з фольклорними гусями

десь так все і було, а далі знов були биті шляхи і сотні здоланих кілометрів додому.

Al ultim dia del Forum dels Editors vaig decidir de no fer res і fer ruc junt amb la jenny_right  al local  ПРАВДА Б que es troba al carrer Armeni (es gairebé propaganda comercial mig amagada )))) . Doncs allà tot el sant dia roden els nens de veïns (que per els botiguers ja es normal) i de sobte va caure no se sap de quina lluna de València una princesa al vestidet color rosa. Tot i que ella feia de princesa en realitat era un mico al vestit o la PepiMitjoLlarg. Va muntar un caos i fins i tot ha pogut fer que li invitéssim a un te amb pastes però demanava bombons, xocolata, panellets i dimoni sap que mes. Al final ja estavem mes que tips de aquella bestiola humana aleshores havíem de engegar la que vagi cap a la seva mare que venia a la fira-no-se-sap-on. ja.