divendres, 21 de setembre del 2012

doncs, després de les festes de Lviv amb el vi gavatx amb caviar i altres salts socioliteraris  havia de rodar cap a les veritables profunditats sud-ucraïnesos, ni pregunteu per quina raó. per la salud pròpia vaig anomenar aquest viatge com la "expedició etnogràfica". vam sortir des de Proskuriv a les 9 de la nit vam volar per les rutes-pistes cap al poblet petit que es troba a la frontera entre provincies de mykolaiv i dnipropetrovsk. amb els ulls vermells i la fesomia adormida vam observar el sol ixent en algun indret de comarca de novy buh i dintre de un curt lapse de temps els nostres peus van tocar la terra ferma de vila de kazanka. però kazanka ens va semblar el centre de civilització comparant amb el meta de la "expedició", pobles mykhailivka i novovolodymirivka.
a mykhailivka ens dona benvingudes el innocentment matat camarada kirov.




passem davant la botiga "bona" segons l'opinió de aborígens
IMG_1181

després davant botiga "no gaire bona", segons la opinió dels mateixos pobletans



el monument als soldats caiguts per la pàtria que s'amaga darrere del monument als soldats caiguts per la pàtria junt amb la  platejada "pietat" de realisme socialista

també vam passar per la casa de la vila, la foto de la qual es absent però hi vam veure els representants de la fauna local

i també de la flora

un element decoratiu al l'entrada de casa de la vila -  la decoració de la soca esta feta amb els colors del partit en poder


el correu de l'època quan l'emperadriu Caterinota passava per allà





зазирнули до сільради з бажанням відвідати бібліотеку, секретарку та краєзнавчий куточок. якраз відбувалася сесія сільської ради, обговорювалось питання про сміття (день нароооодження наташі, день нарооооодження наташі, день народження наташі...) потім депутати та депутатки мовча слухали гімн україни. якщо депутати не знають слів державного славня їм пропонується його локальний варіянт "мала батьківщина"


вразили слова цієї так би мовити пісні, такі зворушливі і аж до сорому прості.
бібліотека була зачинена як і краєзнавчий куточок, однак секретарка була на місці і надзвичайно сувора... сказала, що вона на роботі і вапше.

краєзнавчий куточок детектед






 краєвидів на превеликий жаль не назнімав але маю приклад тамтешньої архітектури середини ХХ сторіччя

 а також вулицю села нововолодимірівка з фольклорними гусями



десь так все і було, а далі знов були биті шляхи і сотні здоланих кілометрів додому.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada